Història del català en les escoles valencianes i universitat Per Josep Lluís Ferri i Aguar A 5 de febrer del 2019.

En 1983 el PSOE cometé la traició més gran de l’història valenciana contemporanea. Despús de guanyar les eleccions en espanya i Valéncia pactà én Jordi Pujol des de Madrit que s’ensenyara català en les escoles valencianes. Aixina expulsà als professors de llengua valenciana aprovats llegítimament per la Conselleria de Cultura d’Ampar Cabanes de la UCD i colocà a professors de català en totes les escoles i intituts valencians. Al final d’esta década dels 80 la llicenciatura de filologia valenciana en l’universitat fon suprimida per la de filologia catalana, de manera que ya ningú poguera llicenciar-se mai més en filologia valenciana. Des d’eixos anys, escoles, instituts i universitat han ensenyat català en els seus centres formatius. El PP en els anys 90 i la primera década d’este sigle també apostà pel català en conte del valencià en els centres escolars i instituts i blindà el català en l’estatut d’autonomia per mig de l’Acadèmia Valenciana de la llengua Catalana (AVL), sent l’artífex d’esta malaïda acadèmia a qui ningú fa cas de la que mamem verdaderes sangoneres discípuls de Judes Iscariot. Al partit Compromís tot li ha vengut de perilla. Ya ho té tot fet. De fet els votants de Compromís han segut prefabricats en les escoles valencianes, instituts i universitat durant estos 35 anys de catalanisació llingüística, cultural i política provocàa per les polítiques de PSOE i PP en tots els centres docents. ¿Qué podem fer ara? Puix per supost no votar ad estos partits ni a cap de partit que contemple l’actual llegaliat llingüística i cultural oficialista i catalanista. Només els partits valencianistes (Poble Democràtic, Som Valencians), alguns partits independents municipals (Alfafar en Progrés, Alfafar Davant, i atres partits en atres pobles) i algun partit d’àmbit espanyol, pero d’adscripcció valenciana com Contigo, són dignes de tindre el nostre vot. No perpetuem este suïcidi colectiu valencià votant als partits tradicionals de sempre que sense cap escrúpul ni contemplació nos han traicionat i mentit despiadadament. Els catalans i catalanistes sabien molt be lo que feen: “entrarem per la llengua i despús ho conseguirem tot”. Aixina ha segut. No debaes l’evangeli de Sant Joan diu que al principi estava la paraula i la paraula era i estava en Deu i que tot fon creat per la paraula. Molts interessats pretenen vanalisar l’importància que té la paraula en les persones, pero això és perque ells ya tenen la seua paraula consolidàa i normalisàa socialment i no volen condedir drets (reconeguts internacionalment) a les minories llingüístiques. La llengua, el llenguage, l’idioma, conforma una manera de ser i de vore la vida, una manera de comunicar-se i de relacionar-se. Ningú pot escapar a utilisar un idioma per a comunicar-se i aixina serà fins a la fi d’este sistema de coses, fins al final d’este món. Despús, quan Deu nos resucite no sabem ben cert cóm seran les coses en quant al sistema de comunicació dels humans, pero ara per ara aixina és.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Facebook
GOOGLE
Twitter
YouTube
INSTAGRAM