Este Valencia ya es la revelación de Europa

Este Valéncia ya és la revelació d’Europa
No cal amagar que l’Ajax és un dels equips que va conquistar el cor dels aficionats neutrals al fútbol (per difícil que siga combinar el sustantiu aficionat en l’adjectiu neutral). Aquells que veen l’equip holandés passar rondes de la Champions de la temporada passada, en un fútbol directe, vertical que combina talent i velocitat sense que cap de les dos virtuts es resenta. Eixe va ser l’Ajax que es va vore en Mestalla, encara que el 0-3 resultara massa castic.El cruel modo en que es va quedar fòra de la final de la Champions, en un gol del Tottenham en l’última jugada, va aumentar encara més fins i tot el carinyo per una plantilla jove i un tècnic atrevit que intenten guanyar i donar espectàcul.”Ningú donava un dur per nosatres”, recordava Parell despuix de la fantàstica victòria del Valéncia en l’imponent Johan Cruyff Arena. I és veritat. El Valéncia es va estrenar en la Champions zambullido en una crisis interna sense precedents, en un entrenador volgut en el carrer sense motiu aparent i en els jugadors amotinats contra el president en l’hotel de concentració de Londres. No va ser exagerada la reacció de Rodrigo en acabar el partit en Amsterdam quan cridava a la cambra “¡És un milacre, un milacre!”. Tal i com varen començar les coses, aixina ho parecePero no ho és perque el Valéncia ha contat en l’únic ingredient que no pot faltar per a que un equip de fútbol tinga èxit: una plantilla en talent i compromesa. Superat el duel inicial, els jugadors varen mirar cap a davant. I varen trobar en Celades un aliat perfecte. Un entrenador que va entendre el seu estat d’ànim i que solament va voler guanyar-se el respecte des del treball: en la pissarra i en camp. Va prendre decisions deportives que varen fer vore els jugadors que Celades és un entrenador de Primera, que encara no havia entrenat en Primera.El vestuari venia deprés de la temporada passada, pero no resabiado. Sabia lo que era meréixer guanyar i no conseguir-ho fins que li va donar regrés a la situació i va acabar quarto i campeó de Copa. Per eixe esta any ha convertit l’infortuni en oportunitat. Les lesions -l’únic factor per el que caldria buscar més explicacions de les que es donen- ha servit per a que futbolistes secundaris (Ferran, Wass, Diakhaby, Jaume…) hagen assumit un paper protagoniste puntual o de forma continuada. En l’equip a un punt de la quarta plaça, haver-se ficat en octaus de final de la Champions és un colp d’autoestima necessari, pero també mereixcut. Ara mateixa, és la revelació d’Europa. I quí sàpies si es guanyarà l’aprecie dels aficionats neutrals.

FUENTE: MARCA Leer la noticia en Castellano PINCHANDO AQUI

Share

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

¿Te gusta nuestro contenido? ¡Suscríbete y síguenos!

Twitter
Visit Us
Follow Me
YouTube
Instagram