«Bases i no Normes de Castelló» o «Bases del 32» es coneix l’acort que firmaven, en Castelló de la Plana en 1932,
El pancatalaniste valencià Joan Fuster ya ho dia. La nostra pàtria és la nostra llengua. La Flama del Canigó és una tradició vinculada al solstici d’estiu que simbolisa la reivindicació de l’identitat dels Paisos Catalans i les Normes de Castelló o del 32 ès la llengua dels Paisos Catalans.
Aquelles bases i no normes catalanistes varen supondre el reconeiximent de la llengua catalana com la llengua macho alpha deixant a la valenciana com una pobra llengua dialectal i sumisa. La gent diu que català i valencià son lo mateix. Clar que son lo mateix!! Portem casi 50 anys de catalanisacio no oficial i vint i pico oficials en la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Normes? No és lo mateix una norma que una base. La Norma és el principi que s’impon o s’adopta per a dirigir la conducta o la correcta realisació d’una acció o el correcte desenroll d’una activitat i la base es el respal, fonament o soport d’alguna cosa. En este cas es va firmar el respal al fabrisme per iniciativa interessada de quatre catalanistes valencians interessats . En el nom de «Bases i no Normes de Castelló» o «Bases del 32» es coneix l’acort que firmaven, en Castelló de la Plana en 1932, els representants del món de la cultura i del catalanisme polític valencià i algun que atre valencianiste despistat en proposta dels atres catalanistes de la Societat Castellonenca de Cultura. Un acort injust i mal fet que certificava l’adopció en lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l’Institut d’Estudis Catalans, en Pompeu Fabra al cap, i que s’havia materialisat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, de 1918