L’osadia i desvergonya dels catalans: per Josep Lluis Ferri i Aguar

Amics, m’aplega una informació verídica a on es demostra que que en el diccionari més famós i de difussió que tenen els catalans per a us propi, diu lo que seguix: “Català: natural dels països catalans”. Açò vol dir, que segons ells els valencians som catalans. ¡Quina osadia i desvergonya per part dels catalans, els qui nos devien donar gràcies per tindre la llengua reconeguda com a català que tenen i per tantes atres coses! Els catalans són àvars i no es detenen én la seua avaricia. M’havien seduït én el seu procés de sobiranisme, puix yo soc valencià integre, i per lo tant sobiraniste valencià, pero açò adés nomenat m’ha fet repensar el meu posicionament i postura. Els catalans no tenen ningun respecte per Valéncia i els valencians i són plenament desagraïts. Els valencians estem sense el reconeiximent del valencià com a llengua autoctona dins l’estat espanyol per causa dels catalans. Tenim les nostres caixes bancaries en mans d’ells i sempre han dificultat la prosperitat de Valéncia, el nostre antic Regne, l’actual Comunitat Valenciana, fins a l’extrem de negar-nos l’aigua de l’Ebre i tantes atres coses que ara me vaig a estalviar nomenar per a no fer llarc est escrit. Blasco Ibañez parlà de la lepra catalanista, Josep Maria Bayarri, gran valencianiste, escrigué un llibre que es dia “El perill català”. Ara els entenc clarament. El poder de seducció dels catalans és gran, pero molt més és la seua osadia i avaricia. A l’avasallament castellaniste que patim els valencians des de fa més de trescents anys, ara se suma el càncer catalaniste, un càncer que avança lentament, pero que va destruint poc a poc tot el nostre organisme valencià. No me seduïran més els catalans i catalanistes. Tenen poder i molts diners, alimentats constantment per l’estat espanyol que tant detesten. Pero no tenen la raó ni la veritat, i tampoc l’honestitat. Es diuen ad ells mateixos honorables. Pero el Senyor diu que el qui s’enaltixca ad ell mateix serà humillat. Els catalans sempre han jugat brut én els valencians. Nos han traïcionat constantment utilisant als seus aliats de Madrit per a afonar-nos en la misèria. No se mereixen el nostre respecte. Hem de fer-los front én contundència, sabent que porten més de cent anys intentant fer de Valéncia un apèndix, una part insignificant de catalunya. El catalanisme llingüístic, cultural i polític porta més de 35 anys en les escoles valencianes, i més de 60 en les universitats valencianes. Si no creem estructures propies de valencianisme estem perduts. És necessaria i urgent revertir la situació universitària i escolar sino volem desaparéixer com a valencians en manco de vint anys. És necessaria una força política valencianista que aune esforços i falicite l’intercomunicació dels valencians i valencianistes. És necessaria una voluntat férrea, compromesa i decidida d’apostar pel valencianisme en totes les seues facetes. Hem de ser constructors del nostre futur com a poble valencià i per ad això no només hem de fer esforços anticatalanistes, més be hem de fer esforços de valencianisme integre que se convertixca en el rent de la farina que fermente la massa de la societat valenciana.