És l’hora del valencianisme Por Saray Rodríguez Olmos

“és l’hora de deixar de creure que som ´meninfots´, puix no és això lo que nos definix als valencians”

Els valencians estem despertant, estem recuperant el nostre esperit de superació i afrontem units el futur, despuix de décades de meninfotismo, condescendencia, i pasotismo front als constants desprecis tant de dins com de fòra de la nostra terra. Un despreci continu, planificat i meditat per a adormecer al subconscient colectiu, per a frenar qualsevol moviment que puga canalisar el nostre sentiment valencià i recuperar el nostre amor propi.

Els valencians som un poble que ha lluitat des de temps inmemorables per defendre lo que considera seu. Recordem la gesta heròica de Francesc de Vinatea per a defendre l’unitat territorial del Regne de Valéncia front a les pretensions de Leonor de Castella de desmembrarlo. I cóm no, fer menció a Blasco Ibáñez a principis del sigle XX de la voracitat catalana per a acaparar totes les prebendes de l’Estat en detriment dels valencians.

Tots tenim necessitat de pertinença a un grup. En el seu desenroll teòric, A. Maslow (1943) la va situar en la seua famosa piràmide de necessitats humanes en el tercer nivell, una volta cobertes les bàsiques i de seguritat. Nos unim en grups per qüestions comunes que nos identifiquen, per lluites comunes, per desijos comuns, per necessitats comunes… i formem menuts grups que solen anar unint-se en un afany de cooperació, llealtat, productivitat, consecució d’objectius. És en este punt on es troba el valencianisme. I és ahí on tres partits en persones conegudes i de renom en el valencianisme s’han unit.

A dia de hui, és manifesta la decepció en les polítiques del Tripartit i l’Acort del Botànic, en la Generalitat Valenciana, i la deriva del pacte de la Nau en el Cap i Casal. I sobren els motius per a això: abultades subvencions a entitats catalanistes, desprecis i ninguneos a entitats en defensa del valencianisme, poca inversió en l’image de la ciutat, cap condena a la propaganda de grups que busquen la ruptura social, dificultar la continuïtat dels menuts negocis, en especial els de el centre històric, no millorar la comunicació entre barris ni facilitar l’aparcament, nocura de barris històrics, brutea, caos circulatori, traves administratives als terrats, pujada de l’IBI…

Tot la qual cosa transmet una image de nocura general, un @sinfín d’atropells que justifiquen que aquelles persones que varen creure en unes reivindicacions més que propagandístiques, es posen de #front per sentir-se enganyats una volta més.

És l’hora del valencianisme. És l’hora de deixar de creure que som “meninfots” puix no és això lo que nos definix als valencians. És l’hora construir, créixer, fer escoltar la nostra veu i fer propostes creibles, factibles i que soluciones problemes reals. És l’hora d’exigir, pero de veres, #lo que nos correspon com a poble, de deixar d’anar a la coa en finançació.

És l’hora de que els estudiants, escolten la realitat, que tinguen accés a la veritat històrica del Regne de Valéncia. D’atallar l’incipient adoctrinament catalaniste que seguix desenrollant-se en les nostres escoles, i que, els jóvens, se senten orgullosos de lo que els nostres antepassats varen construir com a poble, de lo que va ser Valéncia en una época en la que els més erudits de distintes professions tant de ciències com de lletres, convivien en la nostra ciutat.

Eixa és la Valéncia que no s’ensenya en els coleges i de la que este sentiment valencianiste té que partir, puix pocs jóvens coneixen una atra cosa que no siga la subordinació de la nostra terra a interessos polítics i econòmics.

Interessos que s’empenyoren en difondre una Valéncia el ric passat de la qual cultural no li pertany, i que ademés és salvada de la corrupció per els qui pretenen subordinar-la. Els mateixos “salvadors” són els que més nos intenten vendre.

Més Madrit o més Catalunya no aportarà benefici algun als valencians.

No és sino ara el moment en el que cal confiar en el valencianisme, creent que l’única realitat és que les coses solament poden canviar des de dins. És l’hora de fer vore el valencianisme que propon, que construïx. Un valencianisme jove acompanyat d’aquells veterans que nos guien i que ya saben quin és el camí a seguir i cóm no caure en els errors passats.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Facebook
GOOGLE
Twitter
YouTube
INSTAGRAM