Cinc mentires del nacionalisme català sobre Valéncia.

L’imaginari sobiraniste ha retortillat l’història valenciana fins a encaixar-la en l’entelèquia dels «paisos catalans»

1. El Regne de Valéncia, abans que el Principat de Catalunya.

En l’imaginari nacionaliste que sustenta el desafiu secessioniste, se sol donar per vàlit que la Comunitat Valenciana (o «País Valencià», en la terminologia nacionalista) deuria formar part d’uns imaginaris paisos catalans segons un gloriós passat comú. En Catalunya com a impulsor de dita unitat, evidentment.

No obstant, res més llunt de la realitat. La relació històrica entre Valéncia i Catalunya abans del naiximent de l’Espanya moderna es va articular a través de l’expansió de la Corona d’Aragó a lo llarc del sigle XIII, pero mai directament ni en una relació de vassallage dels valencians cap als catalans. És més, Valéncia va conservar el seu estatus de Regne (otorgat despuix de la conquista de Jaime I dels antic taifas musulmans de Denia i Valéncia en el sigle XIII), mentres que Catalunya va seguir sent un Principat, el senyor del qual era el rei de la Corona d’Aragó.

Per a terminar de desmontar el mit, resulta que els registres documentals respecte al Regne de Valéncia són més antics que els que fixen l’existència del Principat de Catalunya. Aixina, el Regne de Valéncia va ser creat pel rei Jaime I el Conquistador en 1238. No obstant, i encara que el Principat català ya existia abans com a concepte (el terme s’usava des del sigle XI per a referir-se als comtats de Barcelona, Girona i Osona), la primera referència escrita al Principatus Cathaloniae no aplega fins a l’any 1350, en la convocatòria de les Corts de Perpinyà, presidides pel rei Pedro IV el Ceremonioso.

FUENTE ABC  Ver la noticia PINCHAR AQUI

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Facebook
GOOGLE
Twitter
YouTube
INSTAGRAM