La vida de Pep (IV) Publicat el 2 Març, 2019 per joseplluisferriaguar.
Tal dia com hui de l’any 1478, s’acabà d’imprimir la traducció de la Bíblia de Bonifaci Ferrer a la llengua valenciana. Esta traducció fon la primera traducció no llatina a una llengua romançada. Va ser traduïda, com atesta el colofó de l’obra, entre 1477 i 1478:
“Gracies infinides sien fetes al omnipotent Deu e senyor nostre Jesucrist, e a la humil e sacratissima Verge Maria, mare sua. Acaba la Biblia, molt vera e catholica, treta de una Biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada, en lo Monestir de Portaceli, de lengua latina en la nostra valenciana, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer, doctor en cascun Dret e en la facultat de sacra Theologia, e don de tota la Cartoxa, germà del benaventurat sanct Vicent Ferrer, del Orde de Pricadors, en la cual translacio foren, e atres singulars, homens de sciencia. E ara derrerament, esta es stada diligentment corregida, vista e reconeguda, per lo reverend mestre Jaume Borrell, mestre en sacra Theologia, del Orde de Pricadors e inquisidor en Regne de Valencia. Est stada empremtada en la ciutat de Valencia, a despeses del magnifich en Philip Vizlant, mercader, de la villa de Isne de Alta Alamanya, per mestre Alfonso Fernandez de Cordova, del Regne de Castella, e per mestre Lambert Palomar, alamany, mestre en Arts. Començada en lo mes de febrer del any mil quatrecents setantaset, e acabada en lo mes de març del any mil CCCCLXXVIII.”
La Bíblia valenciana fon impresa per Alfonso Fernández de Còrdova i Lambert Palmart en febrer de 1477 i es va terminar a 1 març de 1478 en Valéncia.
En la muralla musulmana de Valéncia, en l’any 1400, s’obrí el Portal de Valldigna, que va ser una porta de comunicació en el recint de la moreria. En el carrer del mateix nom, entre el portal i el carrer Baix, estava la primera imprenta de Lambert Palmart en la que es va imprimir el primer incunable espanyol escrit en llengua romançada: “Obres i trobes en lahors de la Verge Maria” aixina com la Bíblia valenciana de Fra Bonifaci Ferrer.
En 1498 l’Inquisició, que només reconeixia l’autoritat de la Bíblia «Vulgata», declarà esta obra de Bonifaci Ferrer com a perillosa per a la fe, i ordenà entregar i cremar tots els eixemplars.
En l’any 1697 a soles es coneixia una còpia d’esta obra, que es trobava en Estocolm. En un incendi que se produí, el incunable va ser totalment destruït, salvant-se únicament la fulla on figura el colofó i que, en l’actualitat, es conserva en la Hispanic Society de Nova York.
Bonifaci Ferrer, fill de Guillem Ferrer i Constança Miquel, va nàixer en Valéncia en el carrer de la Mar, en l’any 1355.
Fon batejat en la Pila de la Parròquia de Sant Esteve, en la mateixa Pila que ho fon el seu germà Vicente Ferrer.
Morí el 29 d’abril de 1417. El 29 d’abril de 1917, les despulles mortals de Fra Bonifaci Ferrer que en un primer moment, despuix del seu decés, reposaven en la Cartoixa de Vall de Crist de la localitat castellonenca d’Altura i posteriorment en l’Iglésia de Sant Miguel Arcàngel de la mateixa (13 d’abril de 1895), varen ser traslladats al Santuari de la Cova Santa on reposen des d’aquell moment.
En les imàgens veem la pàgina original que es conserva en la Hispanic Society de Nova York i la placa commemorativa en el lloc que ocupà l’imprenta de Lambert Palmar. programes, u per a cada edat de població. El primer va anar enfocat al públic infantil, el segon a la joventut i el tercer a les persones majors. Les proves ixqueren be i agradaren, per lo que decidiren donar-li oportunitat a Pep de presentar un programa. Hi havia per aquells moments en TVV un presentador de nom Julio Tormo, que no sabia parlar be el valencià. Este presentador anava a fer un programa de continuïtat encarnant a un presentador de circ én capell de copa i tot. Decidiren que Pep substituiria a este presentador que no dominava el valencià lo suficient com per a eixir en televisió. A Pep en un principi no li agradà l’idea de que hagueren obviat els seus guions i li hagueren oferit un programa de caràcter grotesc a on el personage era un animador de circ. Finalment, despús d’unes raonaes i un ajusts Pep acceptà el programa, això sí, sense eixir disfrassat de presentador cirquenc.
ARTICULO DE : JOSEP LLUIS FERRI I AGUAS
