LA FELICITAT DE SENTIR-SE VALENCIÀ.
LA FELICITAT DE SENTIR-SE VALENCIÀ.
Netejant la meua vida un dia mirant el Mediterràneu, sense voler i sense buscar-ho, em vaig trobar en el meu passat. Fenisios, grecs, romans. Quanta cultura i història es va enamorar d’esta terra. Quan em vaig tornar cap a un costat i vaig vore la Serra Mariola. La grandea d’este Regne va omplir d’orgull les meues venes. Alcoy, Alacant Elig. Que sensació és pensar lo gran que és este Regne. Calp, Benidorm, Campello, la llum d’Altea, el Moncayo. Privilegis d’esta terra pel creador donats. En moure’m a l’atre costat i vaig descobrir Castelló. Castells en més història que Europa entera en llinaje, en dinasties i arraïlada, en cavallers i dames, en privilegis de nobles seduïts en batalles. Penyíscola, Vinaròs, i en la zona de montanya el Maestrat, Morella. Em fa sentir lo important que és el Regne de Valéncia. En dignitat d’un passat envejat pel món, i cuatrers catalans en ganes de saquejar-ho. En la mànega em netege les llàgrimes que eixien del meu cor calent, en felicitat dormida per esta terra que ame. Regne en idioma propi, i en orgull de Sigles la seua bandera…., la Senyera. Real com no existix una atra, en el blau de conquista i honor en ser coronada. Guardó d’un sigle d’Or de la nostra llegua en el món. Ausias March, Sor de Villena, Jaume Roig i tants uns atres, que varen imitar els comtats intentant arrebatar-los. Com poder alluntar-se d’un passat tan sublim envejat pel món en músics i pintors, en llauros i en femelles que són verdaderes flors. En alçar el cap i en aparéixer Valéncia, El Puig, Sagunt, Cullera, tarongers, arròs i falles. Gent oberta a l’alegria, a la noblea, a la festa. Valéncia ciutat de glòria, d’artistes, de somiadors. Beneïda pels Reis Jaime I i Don Pedro. Un la va fer real i l’atre bastó del Regne. Breçol d’arts milenaris com l’escacs, l’imprenta, la seda i el all i pebre. No pot haver en el món més noble herència que està. Soc valencià i soc ric, en un llinaje tan gran que qualsevol en el planeta mataria per tindre-ho.
Pascual Maeso.
