En valencià s’escriu “servici” i no “servei”:
-is (Del
llatí servĭtĭu, mat. sign.)
s. m. Acte i efecte de
servir, d’atendre o estar
a la disposició d’algú. //
Conjunt de persones que
estan contractades per a
servir ad algú. // Cult
religiós. // Servicis
mínims, dels que
l’Administració obliga a
realisar a una empresa
quan els seus
treballadors fan
folga. // De servici,
loc. Que està treballant
o realisant la seua funció
en eixe moment. // Al
servici de, loc. A
disposició o les órdens
de. // Servicis
socials, activitats que
l’Administració pública
Aspecte que tindrà el nou pabelló Arena
du a terme per a millorar
el benestar dels
ciutadans. // Grup de
persones que atenen les
necessitats del públic o
ciutadans. // Servici
militar, temps en que
una persona està en la
milícia. // Conjunt
d’activitats, instalacions
o operacions que
permeten fer una cosa:
Hui els autobusos estan
fòra de servici i haurem
d’anar en metro. //
Habitació en les
instalacions necessàries
per a llavar-se, per a
orinar i fer de ventre;
wàter, bany, quarto de
bany, escusat. // Favor. //
Grup d’objectes per a
servir els comestibles i
menjar: En esta taula en
són quatre i només hi
han tres
servicis. // Servici
discrecional, el
servici públic que pot
variar segons les
necessitats del públic i
de l’empresa que fa este
servici. // Servici
públic, l’activitat
destinada a satisfer
necessitats dels
ciutadans i que la duen a
terme funcionaris de
l’Estat o de
l’Administració pública.
// En servici, loc. En
funcionament, en
marcha: La gasolinera
estarà en servici durant
les festes. // Fòra de
servici, loc. Sense
funcionament: La llínea
huit del metro està fòra
de servici en giner i
febrer. // Entrar en
servici, loc.
Escomençar a funcionar:
El nou autobús entrarà
en servici durant les
vacacions
d’estiu. // Prestar
servici, loc.
Funcionar: El caixer no
presta servici els
dumenges.observ. La
forma servici és
etimològica i clàssica,
no és de ninguna manera
un castellanisme com
algú insinua, ya
documentada en 1277
en el Llibre de la Cort
del Justícia de
Cocentaina, la trobem
en els Furs de Valéncia
de 1329, en obres de
Jaume I, Pere el
Cerimoniós,
els Sermons de Sant
Vicent Ferrer, Jaume
Roig, Sor Isabel de
Villena o Joanot
Martorell. La
forma servici convivia
en un orige en la forma
sinònima servei, que
s’allunta de l’ètim, i esta
se troba de manera molt
esporàdica en obres com
el Llibre de la Cort del
Justícia de Valéncia de
1287 i el Llibre de la
Cort del Justícia de
Cocentaina de 1290,
també en algun autor
valencià secundari.
Només una volta
trobem servei en l’obra
poètica d’Ausias March
i una volta en el Tirant
lo Blanch de Martorell
que també usa servici,
lo que fa dubtar de la mà
del copiste, l’editor o el
corrector, ya que els
atres grans autors i obres
usen exclusivament la
forma
etimològica servici,
com ara Isabel de
Villena en el seu Vita
Christi 37 voltes, Jaume
I en el Llibre dels feits
del rei en Jaume 23
voltes, Sant Vicent
Ferrer en els
seus Sermons 17
voltes… La
forma servici desplaçà,
des de ben antic, tant a
nivell oral com escrit, a
la forma servei. Hui la
forma servici és l’única
forma realment viva en
terres valencianes,
balears i occitanes, en
sintonia en les atres
llengües romàniques
com el francés, castellà,
portugués, italià…
Diccionari
Historic del
Idioma Valenciá
Modern de Ricart
García Moya:
servici ––del
lletí servĭtĭu ixqueren
corrupcions neolletines
com serviy, servezi,
sarvay, etc. En el sigle
XIX, cuallats els
idiomes del occident
europeu, trobem el
catalá servei, l
´it. servizio, el
cast. servicio,
inglés service,
fr. service y
valenciá servici,
morfología culta
present, per eixemple,
en St. Vicent Ferrer per l
´any 1400 o, més antiu
encá, en doc. illicita del
1300: “et servici del
sennor rey, et profit
del…” (Archiu Hist.
Mun. d´Elig, Ms.
Privilegis, 1321, f. 44v);
“en servici de Nostre
Senyor Deu tot poderós”
(APH. Sta. María d
´Elig, Sig.168, testament
Paschasii de Romana,
10 noembre 1346, f. 57)
servici “nebot meu, per
molts agradables
servicis” (APH. Sta.
María d´Elig, Sig.168,
testament, 21 setembre
1367, f. 14)
servici “algú ha de fer
los servicis de casa…
agranar, portar aygua”
