EL PRIMER CONGRES DE CULTURA CATALANA.

Es necessari iniciar este informe sobre la Llengua Valenciana, tractant de situar als nostres interlocutors, en el lloc i en el temps des d’on arranca el conflicte, o siga, a principis de sigle XX, any 1906, Barcelona, primer Congres de Cultura Catalana.

El Congres volien que fora «una repicada forta de campanes» i per ad aixo, tenien que convidar «ad eixa mija dotzena de filolecs» dels que Catalunya careixia, perque en eixos moments no es que no tingueren filolecs, es que carien de tot, inclus d’una llengua que d’haver existit, s’havia perdut en el temps i en l’espai i, «de no haver segut per l’Iglesia que mantinguè l’idioma català en les catequesis i demes manifestacions del cult popular, es segur que s’haguera perdut», com diu M.Capdeferro, en Otra Historia de Cataluña.

L’home encarregat de dur a cap este important event va ser mossen Alcover, el canonge mallorqui a qui mes tart li agrairen tota la seua llavor filologica furtant-li la calaixera, on guardava milers de paraules arreplegades per a dur a cap la seua gran obra diccionarial, i enviant-lo a les illes balears, des d’on venia.

Els resultats del congres se tingueren per molt afalagadors; aixi que, arrancant d’esta fita important començà seriament l’idea dun catalanisme integrador.

L’idea fonamental era convertir a totes les terres de parla romanica dels arraedors, en catalanes, d’este modo l’unitat buscada per a la composicio de la Gran Catalunya, fon la consigna i la meta. El pensament de tots els principals components del moviment com ara Rovira i Virgili, Almirall, Victor Alba i, especialment, el president de la Diputacio de Barcelona Prat de la Riba, no era atre que l’expansio…

Font: Associació Cardona i Vives