A pesar de tot: Àpunt ya està ací.

Artícul d’opinió per a Valenciana TV.     A pesar de tot: Àpunt ya està ací.   Josep Lluís Ferri i Aguar.   10 de juny del 2018.   A pesar de que treballe, ara, per sort, i per amor a Valéncia -sense sòu- en Valenciana TV, i a pesar de que quan vaig estar en Canal 9-Televisió Valenciana me feren mooving per no ser de la corda catalanista, obligant-me sibilinament a deixar l’ent, fart de tantes marrulleries, per enveges i atres coses, puix el meu programa, parlat en llengua valenciana correcta, normativa i del poble (RACV) tingué un èxit rotunt. Puix a pesar de tot, no estic d’acort en absolut en aquells que no aposten per la televisió pública valenciana. A pesar de tot estic impacient per tornar a sintonisar i vore la nova televisió que hauria de ser valenciana. De moment s’han avergonyit del nom de Valéncia i de Valenciana, per a ficar-li un nom, com a manco, assèptic i completament abstracte i desarrelat, sobre tot si el comparem en el de les atres televisions territorials d’Espanya, que porten totes el nom relacionat én el nom de l’autonomia a la que pertanyen i servixen. Puix, a pesar de tot això, la meua tele està sintonisàa des del principi en el botó número 1 per a vore Àpunt, la tele que hauria de ser valenciana. He esperat més de quatre anys. Al principi estaven sintonisats els tres primers codics-botons del “mando”, puix pareixia que anavem a tornar a tindre els tres canals de televisió pública que el PP i més concretament el senyor Fabra nos dinamità per mig d’un verdader colp d’Estat, incorporant policia i tot per a tancar les emissions. Últimament desaparegueren dos canals i n’han deixat u només. Recordem que en els últims temps del PP es mantenien 2 canals. Ara comencem de nou én un sol canal, pijor que en els temps últims del PP. Com he dit adés, a pesar de tot, m’alegraré de que els valencians tornem a tindre televisió pública… que hauria de ser valenciana. Per a mi va a ser tot un acontenyiment. Porte la televisió pública valenciana en el cor i en l’ànima des de que abans que existira.  Ensomií despert en ella i també vaig ensomiar despert en tindre un programa, que més tart vaig conseguir fer. Sé que va a ser com un plat agredolç, puix tot pareix indicar que no van a faltar els catalanismes constants -més si cap, encara, que en le époques anteriors-, pero faré del meu estómac una coraça de ferro dura per a soportar les constants espines llingüístiques, culturals i polítiques que sé que la meua benvolguda televisió me va a clavar. Àpunt, va a ser com la meua parella: una creu que no puc eludir, i que alhora sense ella no tindria sentit el meu destí. Per tot això i per més, m’alegre de que els valencians tornem a tindre televisió… que hauria de ser valenciana.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Facebook
GOOGLE
Twitter
YouTube
INSTAGRAM