11 de decembre, presentació de llibres en Llengua Valenciana (Normes d’El Puig) en Castelló.

El pròxim dimarts dia 11 de decembre a les 19.00 hores l’Associació Cultural Cardona Vives realisarà la presentació de dos llibres escrits en Llengua Valenciana, en el Centro Social y Cultural de Cajamar en el carrer d’En Mig, 49 de Castelló de la Plana. Els llibres d’els que parlem són: “Sense pèls en la llengua” del filòlec Voro López i “Ocorregué en el Cabanyal” de Nelo Solís.

SENSE PÈLS EN LA LLENGUA. EL LLIBRE ROIG DE LA LLENGUA VALENCIANA

La percepció que els valencians tenim del valencià com a llengua singular, dins del seu diasistema occitanorromànic, ha existit sempre dins i fòra de terres valencianes. A hores d’ara i a pesar de l’intens adoctrinament dut a terme durant els últims 30 anys, l’idea de la denominada “unitat de la llengua catalana”, que s’ensenya com a única existent i cientí­fica, no ha quallat entre els valencians. Segons el CIS, a soles el 29,7 per cent dels ciutadans valencians considera que el valencià és un dialecte del català. Per contra, el 64,4 per cent creu que el valencià és una “llengua diferent i diferenciada del català”.

Sense perdre de vista un mètodo cientí­fic, que es fonamenta en els documents i fets històrics constatats, el ­filòlec i acadèmic Voro López , al redòs i l’acovil del gènero ensagístic, en un clim moltes voltes agre i unes atres en sorna valenciana, narra ­fil per agulla els fets que han dut al valencià a la minorisació i a ser qüestionat com a llengua.

Un fum de personages tan dispars com sant Vicent Ferrer, Fullana, Teodor Llorente, Pompeu Fabra, Alcover, Xavier Casp, Jordi Pujol, Zaplana o Lapesa desfilen per este llibre una miconiua allenegat i l’autor els despulla u a u, deixant a l’aire les seues virtuts i les seues vergonyes. Sense pèls en la llengua, al sà i al pla, en un valencià genuí i entranyable, Voro López parla de tots ells i d’institucions com la RAE, la RACV, el IEC, les falles, l’Universitat o la AVL; casi ningú ix sà i segur de la seua ploma convertida ara en espasa, ara en bisturí.

OCORREGUÉ EN EL CABANYAL
Arnalt és un chiquet de dèu anys, molt sensible, tímit, delicati vergonyós, fi ll d’una familia humil que viu en El Cabanyal dels Poblats Marítims de la ciutat de Valéncia, en la década de 1960.
El seu dia a dia transcorre entre l’escola, sa casa i els jocs en els amiguets del veïnat, en els quals se reunix prou a sovint.
Arnalt no és feliç perque els seus companyons del colege no paren de clavar-se en ell degut al seu caràcter, rebent d’éstos burles i tanes. Pensa que si supera les proves d’ingrés al Bachillerat Elemental i passa a l’institut, podrá lliurar-se de l’odiós ambient d’eixa escola.
Sa mare, una sastresa que treballa en casa i està sempre molt aqueferada, té una actitut prou repressora en ell. El carinyo que rep Arnalt de la seua familia li ve sobretot de sa yaya, son pare i son cosí, en el que sempre a fet bona lliga.
Un dia coneix accidentalment a Estela, una púber de dotze anys, estrangera, que viu des de fa un any en El Cabanyal. Entre ells s’inicia una bona amistat que tindrà conseqüències inesperades per als dos.
Share

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

¿Te gusta nuestro contenido? ¡Suscríbete y síguenos!

Twitter
Visit Us
Follow Me
YouTube
Instagram