Agressió d’un ultra catalaniste a una chicona en Barcheta

Vinc d’excursió agradable i me sorpren la notícia de l’agressió d’un ultra catalaniste (angelet caigut meu) a una chicona que és manifestava contra una conferència de l’imperialiste català Joan Tardà que venia a furtar-nos als valencianistes el discurs de municipalisme. Sobre l’agressió, lo primer que he de dir, és que és inadmissible i reprovable. Les ovelletes catalanistes es lleven el disfràs i fan testimoni de lo que són: llops rapaços. Sobre la manifestació antiTardà he de dir que yo no soc partidari de les contres, més i quan venen disfrassaes de valencianisme del bo, llegiu municipalisme. El meu estil haguera segut anar a la conferència i ficar en evidència én correctes preguntes el totalitarisme i la falsetat del senyor Tardà. Sobre el municipalisme he de dir que vinc reivindicant entre els partits i entitats valencianistes el necessari compromís dels valencianistes en l’estructura administrativa política correcta per als valencians, que és, ni més ni manco, que el municipalisme. El comarcalisme, tant de moda actualment, és parlar dels països catalans. Puix be, ningun valencianiste m’ha fet cas, cosa habitual entre el valencianisme, desatent per naturalea, egoiste, individualiste, atrotinat en el seu pensar i fer. Puix, mal, ara resulta, que el senyor Tardà muda com els camaleons i ve a parlar de municipalisme (llegiu valencianisme), en conte de comarcalisme (llegiu catalanisme), que és l’estructura política dels països catalans. Me quede atònit i sorprés. Porte dos anys per a que els valencianistes me facen cas en el meu discurs i proyecte municipaliste (valencianitat) front al comarcaliste (catalanitat), i va i resulta que és Joan Tardà el qui me fa cas. Yo ya no sé per a on tirar. Tot açò me recorda allò de la nostra salerosa – ya està be de la dolçor empalagosa- llengua valenciana; tesor preciós én el primer sigle d’Or de les lletres ibèriques, que els catalans veren abandonàa i maltractàa en Valéncia i decidiren fer  seua. Tot açò me recorda lo poc que valorem lo que tenim i lo desatents que som én lo nostre i én nosatros mateixos. Abandonem lo nostre, ho desatenem… i quan de fora venen a valorar-ho, nos entra l’enveja i nos enfurim contra el qui ho vol per ad ell. ¡Clar!, no sereu tan hipòcrites de pensar que u que trova un tesor abandonat i desatés i el fica en valor, el torne a regalar al propietari, que per cert, continua desatenent-lo i infravalorant-lo. El senyor Tardà té el valor de vindre a Valéncia a fer imperialisme disfrassat de valencianisme…, pero yo dic, ¿perqué el PSOE, PP, PODEMOS, EU, COMPROMÍS, ETC. es queden callats quan este senyor parla en el parlament espanyol tan agust de Països Catalans.? ¿No tenen ells més culpa per omissió de la nostra defensa que el mateix Joan Tardà? Resumint… Molt mal per este agressor que demostra que el catalanisme no és un moviment pacífic com volen pintar-lo, i regularmal pels qui només que busquen confrontació estèril en conte de ser més atents als valencianistes que intentem sembrar i construir valencianisme del bo i coherent. I, recordeu, el municipalisme és la base del bon valencianisme, que un catalaniste ha vingut a vendrenos despús d’haver-lo furtat als valencianistes coherents. Alfafar, 8 de juliol del 2018, a les 22:06 hores.

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Facebook
Twitter
YouTube