La societat valenciana ya pareix colonia del fascisme catalá del Nort. La “faba calenta” de Benitachell.

Ricart García Moya El poble de Benitachell (aixina escrit en valenciá, d’ahon s’esgolá al espanyol) ix asobint en el diari catalá Levante; per eixemple, l’atre día: “arròs amb fava pelà de Benitaxell” (Levante, 21.02. 2019); que, traduit al valenciá, tindríem: ‘arrós en faba pelá de Benitachell’. ¿Es estrafalari o incult escriurer ‘faba’? Tot lo contrari, encá que l’AVLL del Ramonet y la RACV del Vadoro fiquen morrets d’esllenguits. En valenciá migeval teníem ‘fava’ en llabidental, pero’ls cults autors del Barroc es donaren cónter de que la gent pronunciava ‘faba’ en billabial y, ademés, eixa grafía era etimológica per víndrer del lletí ‘faba’. Dasta’l notari Ros testificá la implantació d’esta morfología en mosatros, que donava més singularitat al valenciá: val. faba; cast. haba; cat. fava. “a pam, y chulla; a la faba” (Ros, C.: Romanç dels jochs, c. 1730) “faba: roncha; quando se toma por el bultillo…: tinch tot lo cos ple de fabes: tengo todo el cuerpo lleno de ronchas” (Ros: Dicc.1764) “faba: roncha” (Sanelo: Dicc. c. 1800, f. 76) “faba: haba” (Bib. Serrano Morales, ms. 6549, Dicc. valenciá, 1825) “faba: las que suelen salir en el cuerpo, roncha” (Lamarca: Dicc. val. 1839) “faba panesca: haba panosa” (Lamarca: Dicc.1839) “pues com son tabes compostes, / que en puesto dins tenen plom, / y per fora no es coneix” (Un pillo y els chics educats, 1846) “el mosquit que haja fet eixa faba deu ser més llarc que un parot” (Gómez Polo: Yo mate…bous, 1926) “als músics de la banda, / abaecho sec, bonítol, / fabes y formache blanc” (Adam y Ferrer: No’s pot dir la veritat; costums alcoyanes, 1928) Abanda del semantisme de llegum y unflor n’hia l’us traslatici, com ferse el faba o llonguis: “y te fases el faba, te pegue una punyá” (Barchino, P.: La barraqueta del Nano, 1921); y també es nom de joc: ‘Faba, monta y calla!’; y heu tenim com a mot del protagoniste d’una de les primeres películes en valenciá, ‘El faba de Ramonet’ (1933), que la Wikipedia catalanisa en ‘El fava de Ramonet’. Val la pena escoltar en el curtmetrage cóm parlen valenciá el sinyor Chuano, Ramonet, Micalet, etc. N’hia que aclarir que’l Faba de Ramonet, per imposibilitat cronológica, no aludix al president de l’AVLL. Tornant al periódic, el periodiste seguix cantant glories dels llauraors de Benitachell que “se les conoce como mitjafaves” (Levante, 21.02. 2019), y dasta tenen la “Festa de la Faba y el Vi”. Ya ficat a fer el mardanot, l’embrutapapers del Levante deixa cáurer un refrá sicalíptic que yo, de veres, may havía escoltat en valenciá y que, per finea, no reproduixc. Tenim atres dits, refrans y llocuciones ahon ix la faba sinse escarotar a ningú: ‘Deu dona fabes a qui no te quixals’, ‘En totes les cases couen fabes, y en la meua a perolaes’, etc. El periodiste mos diu que les fabes de Benitachell son d’una varietat prou especial. Es coneixen com a “faba calenta” (sic) y torna a parlarmos d’eixe “arrós en faba pelá” y d’atre plat típit, les “fabes sacsaes”. Es evident que’l catalá Levante estufa catalanismes en les seues fulles pera tráurer dinés per mig de la subvenció, abanda de donar fortalea al expansionisme dasta Oriola. Poc a poc, sinse corruixes, trau noticies de poblets com Benitachell, y si els mijafaba veuen en lletra impresa les catalanaes, creuen que’s verp diví. El mateix fi te la fotografía d’una ballaora de Bocairent en la márfega arrastrant (y per la carántula d’eixa napia, ¿no tindrem a la joveneta Rosana Pastor, nostra Boris Karloff valenciana?). En els anys 70 del pasat sigle estávem tots de tirar l’am y no peixcar (yo mateixa vaig carregar en el femer dels discs de Raimon) y, a lo millor, esta chicona no’s donava cónter de que fea el ridícul en el dichós faldó a barres (Levante, 27/02/2019). Segons el periódic colaboracioniste, “Cultura incoa expediente para declarar BIC inmaterial las danzas de Bocairent. La celebración hunde sus raíces en el XVII y es una de las más antiguas…”; lo que vol dir que, en dinés de mosatros, traurán llibres y panflets en catalá, donarán conferencies als chiquets els buscarrons del Régim y aumplirán de lletreros informatius Bocairent, poble que tenen endenyat de catalanisme la caterfa de polítics que mos han fet ensa, furtat y enganyat. Vaig estar en Bocairent fa poc, y tot estava en la llengua de Pompeu Fabra, la que agrá a l’AVLL y la Fallera Cantimplora. Asoles trobí en valenciá el lletrero de Casa Chimo, ahon podem béurer cerveseta El Turia, péndrer pilotes, paelles, tostaes1 en oli de Bocairent y sal La Barraca; encá que’l preu… Tal com día el prospecte de 1933, va ser el ‘Primer film hablado en valenciano’. Si escoltem nostra llengua en la película y, encabant, fem lo mateix en la repugnant que parlen en Á Punt els enrobinats colaboracionistes, mos donarem cónter dels miserables polítics que mos han conduit al clot ahon estem afonats. Dasta ‘El faba de Ramonet’ diuen que era ‘El fava de Ramonet’, y com no tenim cap de polític ni partit que mos defenga, la societat valenciana ya pareix colonia del fascisme catalá del Nort (Per cert, quín regomello l’atra nit en el partit de Copa, en riates fent rabá en lletreros en el catalá Nord, fent olvit del valenciá Nort. 1 La tostá de pa en oli es lo que diguem en valenciá; es distint, per eixemple a la torrá de chulles: “tostá: torrá” (Escrig: Dicc.1851); “una tostá ben cuita… en molta manteca” (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934) Pera fer créurer que era normal, el Levante trau la image d’una animeta de Bocairent fent la pardalota y la monquilí en la márfega arrastrant (Levante, 27/ 02/ 2019). La foto pareix del 1975, temps d’ingenuitat caldosa, cuant yo mercava discs de Raimon y estávem fabes perduts per l’aufegor que mos produía el fascisme catalá disfrasat de progresisme lliberaor.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Facebook
GOOGLE
Twitter
YouTube
INSTAGRAM