La Semana Valenciana

La semana Valenciana és una revista semanal escrita en Llengua Valenciana en les normes del Puig, i editada per Josep Lluis Ferri i Aguard, a la cuas vos podeis subscriure ya que és una revista per als Valencians i escrita en la llengua materna Llengua Valenciana.

Incloem alguns artículs publicats en la revista La Semana Valencian

El futur del valencià. Per Òscar Rueda. (Publicat en el diari Las Provincias).
Segons l’últim Barómetro d’Hàbits de Llectura i Compra de Llibres de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya,
l’idioma en que els valencians preferixen llegir un llibre és el castellà en un 93,7%; en valencià, només un 2,5%.
Pareguts percentages se donen en el cas de les revistes, la prensa o internet. La raó principal, en vora la mitat dels
enquestats, és que els pareix més senzill llegir en castellà, a pesar de que més de la mitat de la població valenciana
sap parlar valencià. Primera anomalia. Si les sifres anteriors no són preocupants, apuntem-ne una atra: davant la
pregunta sobre la llengua en la que estava escrit l’últim llibre ‘no de text’ que compraren els enquestats valencians,
només un 0,7% respongué que en valencià (obviarem el fet, o no, de que les senyes fetes públiques usen
obstinadament, contra la llegalitat estatutària, la denominació de «català» per a referir-se al nostre idioma).
L’anomalia valenciana és evident també en este cas, si veem que un 26% dels catalans, un 13,6% dels balears, un
4,8% dels gallecs, un 5,1% dels vascs o inclús un 3,1% dels navarresos afirmaren que l’últim llibre que havien
comprat estava escrit en la llengua vernàcula de la seua comunitat autònoma. El valencià fon, és i, si els valencians
volem, continuarà sent una llengua. Pero entre tots estan conseguint rebaixar-la a la categoria de dialecte. Perque
això, i no una atra cosa, des del punt de vista sociollingüístic, és una varietat llingüística que es parla pero rarament
se llig i s’escriu; no perque no es sàpia fer-ho, sino perque hi han atres varietats (el castellà i el català) que suplixen
socialment les seues funcions. Va sent hora de reconéixer que el model llingüístic alienant, foraster i artificial que
du décades imponent-se políticament per interessos estrictament ideològics, és u dels factors que impedix que els
valencians se retroben en la seua llengua, que una volta fon usada per reis, erudits, sants i papes i que hui no la
volen llegir els valencians perque, senzillament, no es senten identificats en ella. U no sap si riure o plorar quan el
president de la AVL diu que vol «apartar de la pelea política una cosa tan seria como la llengua», sent ell qui dirigix
una entitat creada per polítics en l’objectiu de fer president del Govern d’Espanya a un polític, i blindada per polítics
en l’Estatut d’Autonomia per a que només una conjunció astral de les constelacions polítiques possibilite modificar
la seua llei de creació. Una acadèmia tan ‘científica’ que és capaç d’obligar a escriure en accent obert una vocal
tancada per a que el nom de la nostra terra no s’escriga de manera diferent en valencià i en català. I uns polítics que
han sembrat la discòrdia en una centenària RACV, fins al punt d’intentar condicionar el seu posicionament científic
sobre el nom, la naturalea i la normativisació del valencià. Vergonya, cavallers.

Albert Ribera nega
l’existència de la llengua
valenciana: Albert Rivera,
president del partit
‘Ciudadanos’ (C’s), en una
entrevista concedida a
Catalunya Radio (20-2-2015),
desprecia i se burla de
l’idioma valencià, excloent-lo
de la pàgina web del seu
partit. A dia de hui l’antiga
web del partit taronja,
incorpora l’opció de valencià,
que desapareixerà en la nova
web, pero utilisa la normativa
catalana de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua
Catalana (AVL). Dita
normativa esta plagàa de
catalanismes i esta entitat
reconeix la suplantació de la
Llengua entre el valencià i el
català

Gent per Benifayó
presenta dos llibres:
Gent per Benifayó presentarà
dos noves noveles en
valencià El divendres 8 de
febrer a les 19:30h. el partit
polític Gent per Benifayó
realisarà la presentació de
dos noveles en llengua
valenciana, editaes per
L’Oronella. Es tracta dels
llibres de dos jóvens escritors
valencians én un grandíssim
talent. La primera novela que
es presentarà serà “H4QRS”
d’Agustí Zacarés i acte seguit
“Vesprades de chiclet” de Lucas
Grao. L’acte es desenrollarà
en la Cambra Agraria de
Benifayó (Pl. del Progrés,
nº5), al final les
presentacions se servirà una
picaeta gratuïta per a tots els
assistents.

Mascletàa vertical en la
Marina de Ciutat de
Valéncia: El pròxim 23 de febrer
se celebrarà l’eixida al calendari
pirotècnic de les Falles 2019 én la
mascletàa vertical més alta de
l’història. Serà front a Veles i Vents,
en La Marina de Ciutat de Valéncia,
gràcies a la colaboració de Amstel,
Ajuntament i el mestre pirotècnic
Ricardo Caballer. Per tercer any
consecutiu, unixen forces en un
espectàcul que està previst que
supere al d’anys precedents.
L’escenari triat serà novament front a
Veles i Vents. La proposta servirà
com a homenage per a que les 392
falles valencianes tinguen un paper
en l’espectàcul. I s’ha triat la data del
23 de febrer per a evitar
coincidències én actes de programa
oficial de les Falles 2019. En una
duració similar a la de l’any passat,
entorn als 10 minuts, combinarà els
millors elements de la mascletàa i el
castell de fòcs artificials én lo que
s’està convertint en un gènero propi.
L’objectiu és aprofitar al màxim el
potencial de disparar de nit, al costat
de la mar, en un entorn especial com
les afores del Veles i Vents, pero
sense perdre l’intensitat que
caracterisa la tradició pirotècnica
valenciana.

Foto: Valenciasecreta.com