Solidea i velocitat: els conceptes clau del nou VCF de Marcelino.
El VCF ha començat el curs de manera espectacular. Una senya: es un dels tres únics equips que encara no coneix la derrota en la Lliga – junt al FC Barcelona i Atletic de Madrit-.
L’equip CHE està formant als seus jugadors en un sistema 4-4-2: forma tres clares llinies de pressio quan toca defendre posicionalment, en tots els seus jugadors darrere del posseïdor, i desengancha en fase ofensiva dels costats a un o a abdos migcampistes laterals per a crear superioritats en zones interiors i lliberar els carrils per a l’aplegada dels defensors laterals des de la tercera llinia.
Marcelino es fidel al mateix dibuix que utilisà en el Vilarreal, una ocupacio dels espais que se pareix a la que realisa l’Atletic de Madrit, entre atres.
Este VCF es un conjunt practic que no necessita el balo per a estar comodo: promedia un 46% de possessio durant este començament lliguer, sent el 12º equip que mes passes completa. No obstant, soles Barça i Real Societat han ficat mes gols que ells, i tambe son el 7º equip que més dispara, lo que demostra que son agressius en les seues possessions, buscant el gol mediant combinacions rapides.
El VCF suma tants punts despres de sis jornades (12) com els que conseguí la temporada passada abans del paró nadalenc.
Algunes cares noves com Neto, Gabriel, Murillo, Guedes, Kondogbia o Pereira, estan demostrant aclimatar-se perfectament al club, i l’aportament dels canterans com Jaume, Lato, Gayá, Nacho Vidal o Carlos Soler està resultant determinant per a elevar el nivell d’exigencia en la plantilla mentres potencien el sentiment d’identitat de l’aficio en els seus.
Si tinguerem que detallar el gran rendiment que està oferint el VCF, podriem destacar els següents tres aspectes:
Dani Parejo i Geoffery Kondogbia, el motor del VCF: junts estan formant una de les parelles de migcampistes mes diferencials de La Lliga. Son absolutament complementaris, ya que mentres Parejo es un home capaç de marcar el ritme d’un partit i dirigir els atacs posicionals, Kondogbia posseix una gran capacitat per a comprendre espais, manejar les transicions, sumar en el joc aereu i fins i tot chafar l’area buscant el remat. Especial menció mereix Parejo, que es el 8º jugador que mes passes completa i el 2º que mes recuperacions realisa, una senya que manifesta que quan vol pot.
Carlos Soler, la quadratura del circul: el canterà que ya deixà mostra de la seua dimensio la temporada passada, està sent potser el jugador mes determinant en l’aspecte ofensiu del VCF. Mentres que quan defen s’incrusta en la dreta per a ajudar normalment al lateral defensor, quan ataca mescla intervencions propenques a la llinia lateral en participacions en zones interiors, a on ajuda a l’equip a crear superioritat per a manejar el balo i llibera espai per al lateral dret. Te capacitat tant per a pastar el balo i circular-ho en precisio com per a donar l’ultim passe, com se demostra al ser el jugador que mes assistencia realisa de La Lliga.
Simone Zaza, goleador i via d’escap: el davanter ademes d’estar exhibint un elevat encert de cara a porteria, representa una eixida de balo eficient i sense risc per a l’equip, ya que se maneja be en la disputa aerea i es capaç de guanyar desplaçaments llarcs que assenten als seus rapidament en camp contrari. Ademes, la seua intensitat i incansable pelea ajuden a transmetre intensitat als seus companyers.
Encara queden 32 jornades per jugar-se, un total de 96 punts en disputa.
Espere no tindre que engolir-me les meues paraules al final de la temporada.
