Julen Lopetegui i Xavier Casp (i II) / J. Masia

Casp i Adldert en companyia d’alguns membres del Grup Torre al voltant dels anys 50 d’esquerra a dreta, sentats: Josep Sanç, Maximilia Tous, Miquel Dolç, i Francesc Bort en peu: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Els “valencianistes” traïdors obriren la caixa de Pandora i a continuacio el valencianisme cultural ana per l’aire i UV en exodo al PP. Nos clavaren les banderilles i el puncho i per si nos faltava alguna cosa l’estoc en els accents convergents de la RACV en la AVLl i l’expulsio dels pares de la llengua. Els que no saben fer la o en un canut encara es pregunten si fon casualitat. ¡Ai mare qué delictiva es l’inocencia dels valencians! Quan criticarem l’entrada dels traïdors a la AVLl (Anem a Vendre la Llengua), els de l’Oronella-Lletraferit i alguns d’AELLVA nos digueren mes que a un gos, nos acusaren de ser roïns i de la mort de Manolete ¡tenen la cara forrada de vaqueta! Casp i companyia eren inviolables com el rei, algun confrare es queixà que li ferem una emboscada i li diguerem a la cara que deixara la RACV, pobret meu. Al remat l’historia lleva i dona raons, la majoria d’aquells lletraferits que introduiren unilateralment una accentuacio, serien els mateixets que propongueren l’accentuacio convergent en el catala en la RACV, ara estan en la AVLl o en el catalanisme i els que es quedaren han ascendit –el sants inocents enganyats que no ho son tant com pareixen–, son com Esperanza Aguirre, gran seleccionadora de personal, que no veïa la corrupcio que brollava, els conec com els devots de sant Casp. ¡Quín ull per a triar “protegits”!, ¿per quína regla de tres estan exonerats del juï, de la responsabilitat civil de la culpa in vigilando i in eligendo? ¡Responguen per favor! ¿Ara que la AVLl copia una vegada mes a l’IEC ho veuen una miqueta mes clar? ¿No tenen res que dir de la patologicament sumissa i sempre prescindible AVLl que llegitimaren els traïdors, en especial Casp? Diran els hagiografs de la secta caspiana que ell a l’any i quatre mesos dimiti –¡quína carta mes dolça els regalà per a ser un enganyat!–, pero el nucleu del problema es que la deixà montada i llegitimada i aço era de lo que se tractava. Casp com a decà de la RACV era un instrument imprescindible que es tornà prescindible –una enantiodromia­– quan entrà per la porta, perque ipso facto la llegitimà, la prova irrefutable es que la AVLl continuà en eixir-se’n Casp ¿no? I l’atra prova irrefutable es que no es constitui fins que Casp donà el: si, vullc. Mes clar, l’aigua, ¡que el cap no es a soles per a portar gorro! Els panegirics a Casp realisats pels lletraferits li feren creure que era molt gran, ya li dien fa decades l’Himalaya, “acaragolat” en una borrachera hedonica i aduladora prengue una decisio tragica. Entrà en el llibre de recorts de Guinness com el panoli en mes minuts de l’historia a l’esquena. L’actual decà de la RACV, Federico Martínez escrigue que Casp ni es vengue ni es llogà, l’actuacio la feu en el “Club de la comedia”. ¡Que santa Llucia li conserve la vista! En el millor dels casos es llogà 15 minuts, suficients per tocar el boto roig que feu explotar la bomba atomica, recorden que en el proyecte Manhattan no estava a soles Robert Oppenheimer. Les lloes no li deixaren vore la seua conducta nefasta per als interessos valencianistes, estava envanit, ell en modo d’infalibilitat papal no podia equivocar-se, ya ho feren primer uns atres en l’idolatria. Els avisarem en anys d’antelacio, per terra, mar i aire que la AVLl era un gravissim erro, com aixina ha segut. Necessità que algu li diguera memento mori (recorda que moriras), encara que existixen unes atres versions en la mateixa direccio com Respice post te! Hominem te esse memento! (¡Mira darrere de tu! Recorda que eres un home” –i no un deu–). Esta frase li la repetia l’esclau a cau d’orella al general romà que rebia honors pel seu triumfo militar. Dic yo que els de la confraria, per la mateixa regla de tres, tampoc han de ser capaços de vore les repercussions negatives que tingue la firma del pare Fullana en 1932, perque lo de Casp i la AVLl es un “copía i apega”. Si les bases ortografiques de Castello foren el cavall de Troya, la AVLl ha segut la caixa de Pandora, son fets concatenats, es dir, mantenen entre si una condicio llogica de necessarietat, la mateixa llei de creacio ho deixa ben claret. D’aquella pols este fanc. Eixos esclaus valencianistes s’equivocaren al plantar-li la corona de llorer al general i oblidar la frase. Yo expliqui que els frikifans de Casp eren animistes, aço implicava el coromull de l’absurt ya que nos permetien criticar a la AVLl ¡pero no als components!, escrigui “¿Qui fara la l’ortografia: la paret, la cadira o la taula? ¿La flexio verbal la fara la rajoleta, la persiana o el pany? ¿Vindra per revelacio divina? Ya ho se, la flexio la fara el matalaf FLEX ‘minipunto para el equipo de los chicos’, qué llest soc.” (SOM, octubre de 2002). El temps nos ha donat la RAO, fa decades que teniem rao, pero els te igual. Tots ells han segut recompensats, uns escrivint en catala, guanyant premis i llocs, i els restants ascendits a la disseccio de llengua de la RACV. Per cert, avis a navegants: unflar el pit curricular gratuïtament es mostra d’un complex d’inferioritat que solen fer-ho aquells als que els falta una carrera universitaria. Esteticament queda lleig. Si la AVLl es roïna, tambe ho han segut els que l’han feta possible per accio, omissio o comissio o ¿no? Rectificar es de sabis, pero ells no ho son. Imagens: traïcio, jurisprudentes.es Casp, Adlert, Ruster i uns atres del Grup Torre, bp.blogspot  

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Facebook
Twitter
YouTube